Eugeni Alemany, meloner o arrosser?

En la secció Arrossers de hui tenim a un autèntic arrosser, almenys de naixement ho és ja que és de Sueca (València) ciutat de l’arròs per excel·lència. Eugeni Alemany, és periodista, blogger, reporter i ara últimament també monologuista. Ha treballat per a la televisió (Telecinco, Cuatro, Antena 3, Canal 9…). Fou un dels famosos reporters del CQC que embolicava i deixava desconcertats a personalitats del món de la moda, política, cultura, etc. En televisió recentment l’hem vist com a presentador i conductor de “Trau la llengua” un programa de televisió curiós que descobrix la riquesa del vocabulari en valencià i l’origen d’algunes paraules i expressions més comunes de cada zona. Seguint aquest format però a Internet, acaba d’estrenar la segona temporada de “Un país de llibre” un espai televisiu que vol acostar als espectadors els llibres valencians i en valencià. I de la combinació de la seua faceta humorística i de reporter poca vergonya s’ha llençat a la piscina amb monòlegs com “Tho dic sense acritud” o “En persona guanye”.

L’última d’aquest individu ha estat el concurs d’aquest estiu #nadantambmelons. Un concurs que consistia en enviar fotos nadant amb melons i com qui no vol la cosa va vitalitzar per xarxes socials i es va convertir en un èxit de participació. I ja que la cosa va sobre gastronomia, hem aprofitat per preguntar-li sobre arròs, volem saber quin és el plat cuinat amb arròs que més li agrada o si de menut era un melindrós amb la paella dels diumenges.

eugeni-alemany-txt1

- La teua primera vegada amb l’arròs, de xiquet.

Impossible recordar quina ha va ser la primera volta que vaig menjar arròs. I més sent de Sueca. Supose que amb la primera dent ja li fotria mos a algun garrofó despistat en la paella.

- Quina és la recepta amb arròs que més t’agrada? Paella, arròs al forn, arròs negre, arròs del senyoret, etc

La recepta que més m’agrada és la paella d’allets tendres, col i costelleta que fa ma mare. També la de col i abaejo. Jo intente fer les dues com ella, però mai m’eixiran igual.

- Paella, qui cuina la paella en ta casa? La paella amb pimentó o sense pimentó? Amb pilotes o amb caragols? Socarrat, si o no?

A ma casa, actualment, l’únic que cuina paella -i sap fer-la- sóc jo. He de dir que no m’ix molt bé, perquè no la puc fer amb un calder en condicions, perquè no tinc gas a casa. I sí. Li pose pimentó. A Sueca la fem amb pimentó. I ja saps que el que es fa o es diu a Sueca fa càtedra, que per a alguna cosa som la capital cultural del País Valencià. Pilotes a la paella no n’he posat mai, sí a l’arròs al forn. I el socarrat no em mata. I amb el que no puc és amb el romer. Saps estes paelles que fan tant de gust a romer? Jo les anomene paelles de “madrileño”. No entenc perquè li’n posen tant, de romer! Al final acaba matant el sabor de la varietat d’ingredients que porta la paella. L’home de la meua cunyada fa la paella boníssima, però sempre li dic que li posa massa romer i li agafa massa el gust. Que si volguera una infusió de romer ja me la faria.

- Cuines amb arròs? Quina és la teua especialitat?

Cuine prou i el que més faig és arròs al forn. És el més fàcil de fer, perquè una volta li agafes les mesures, les quantitats i el temps es fa sol. Ho claves dins del forn i te n’oblides. Hui, casualment, n’he fet per a dinar i se n’ha anat la llum quan portava 5 minuts. Hem estat més de mitja hora sense llum i jo tenia la cassola dins del forn. Al final, només amb el calor residual s’ha acabat coguent. Després ha tornat la llum i l’he tingut un poquet més. I estava igual de bo. Amb l’arròs al forn no falles mai. És molt fàcil de fer. Podria fer-lo, fins i tot, una Infanta.

- La teua millor experiència o anècdota que recordes al voltant d’un bon plat d’arròs.

Mira, precísament, quan vivia a Madrid feia moltes voltes arròs al forn per als amics de la feina d’allí: gallecs, andalusos i argentins. Venien a dinar a casa els dissabtes i em demanaven que els en fera. A voltes havia de fer dos cassoles al mateix temps. Després jugàvem a cartes (els argentins són grans jugadors del truc). Recorde que una vegada acabarem fent-nos còctels amb orxata. Provant coses vam descobrir que l’orxata amb Ponche Caballero o amb Ron Negrita està molt bona. Amb Whiskey o Martini és una “cotxinà”.

- Molt més que paella, quins plats exòtics o diferents fets amb arròs has provat i ens recomanes?

A un viatge a Caracas vaig tastar un arròs cuinat amb coco molt bo. Per no parlar de la banana fregida amb arròs, que també està de bigot enrotllat i és molt típic del Carib. Per cert, a Caracas, a ca uns amics, també vaig fer un arròs al forn. Dels millors que m’han eixit mai, perquè la carn de porc que tenen allí és molt bona. Senyor, estic pensant que cuine arròs al forn pràcticament allà on vaig, perquè durant un viatge a Buenos Aires també vaig fer un arròs al forn! Ja veus, sóc un expert. La meua il·lusió seria ensenyar-li a una Infanta a cuinar-lo. A la major, que encara tindria més mèrit, perquè és la que para menys “habilidosa”. Vaja que, a eixa xica és que li ha passat amb el coneixement com a l’Arroz Brillante”… que no se passa…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>